26/11/2014

Paraules de Jaume Lleixà sobre Llegendes del Pop & Rock

Jaume Lleixà, Director Tècnic de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Els primers a fer servir el terme rock and roll van ser els tripulants dels vaixells anglesos, a partir del segle XVII, per referir-se al moviment de balanceig de les naus: rock es referia al moviment endavant i endarrere, i roll al moviment lateral. Uns tres segles més tard, va aparèixer una música que generava aquests moviments en els cossos de les persones que l’escoltaven. L’altre terme que ens ocupa, pop, és l’apòcope de popular, referint-se d’una banda a l’origen que inspira les seves melodies i, de l’altra, a la voluntat de ser una música de masses, contraposant-la a la música clàssica, entesa potser erròniament com a elitista. Aquests dos termes són també els que defineixen els projectes de la SCCC: d’una banda aquest moviment de balanceig que volem generar en qui escolti la nostra música, i de l’altra la vocació popular, entesa també de manera dual pel fet de comptar amb un element bàsic de la cultura popular, la cobla, i per la voluntat d’arribar a un major nombre de persones. La trilogia llegendària que tanquem, ha estat per als que formem part de la SCCC un recorregut molt enriquidor i, sobretot, feliç. Intueixo que després d’escoltar els temes llegendaris que us proposem, compartireu aquesta felicitat. Aquest és el nostre primer propòsit, aportar el nostre gra de sorra per aconseguir un món més feliç.

Guanyar-se la confiança d’un públic cada cop més exigent no és fàcil. Realment, mirar enrere i veure que hem aconseguit i fidelitzat aquesta confiança, ens fa sentir molt afortunats. Alhora, ens sentim també molt orgullosos de poder portar l’any vinent la SCCC als dos escenaris més emblemàtics de Catalunya: el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana. Crec que aquestes fites d’èxit de públic i reconeixement professional no haurien estat possibles sense la implicació incondicional i el compromís ferm de tots i cada un dels que formem part del projecte. Immergiu-vos ara en aquests clàssics del segle XX i deixeu-vos portar pel balanceig. Esperem, si més no, que no us deixi indiferents. Sigueu feliços i feu-nos-ho saber.