Les paraules de Francesc Cassú

“Tinc una imatge gravada que m’acompanyarà sempre més: estem a l’Auditori de Girona – un marc esplèndid – i ens sonoritza i enregistra Estudi 44.1 - quins grans professionals! És el primer dia de gravació i tinc davant meu una orquestra de corda que em mira amb atenció. La cobla, al front, té ben agafats els seus instruments i estan a punt. En Pellicer, dalt de tot, es mira el paper i em mira també a mi, amb les baquetes preparades per al primer cop de timbal. La Melanie, l’arpista, en un lateral sola i enlairada, sembla un oasi en mig del desert. Som-hi doncs; tinc davant meu una incògnita musical (una innovació!! que diria en Josep Lagares) que friso per resoldre. Aixeco els braços, tanco els ulls i els baixo. El motor comença a funcionar, ben afinat; cada component, cada engranatge va efectuant el seu paper. No estic assajant encara; escolto només el resultat inicial; diuen que el primer cop d’ull és el que compta... No paro fins arribar al final. No se què en pensaria l’avi Xaxu d’aquesta “Bona festa”... Imagino que estaria somrient sorneguer, amb la seva guitarra al costat. Abaixo els braços. Els músics baixen també els instruments i em miren. Alguns fan que sí amb el cap. Em giro cap a la platea i miro els que hi ha: en Carles Coll, en Marc Timón, l’Albert Guinovart, en Josep Cassú... Tots em somriuen i fan gestos evidents d’aprovació. En Lagares, el pare, respira tranquil. Segurament tots plegats estan pensant el mateix que jo: Això funciona!”