Paraules de Francesc Cassú sobre Llegendes del musical

El cinquè projecte de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és, de fet, el segon d’una nova fornada –promoguda per Tritó i l’Orquestra de Cadaqués, i sempre afavorida per METALQUIMIA– que sorgeix de la fusió Júnior/Sènior entre la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i La Principal de la Bisbal. És a dir, de la unió entre uns joves emergents i una cobla que enguany celebra 125 anys d’existència.

El projecte continua la línia de l’anterior. Aquell vaixell que l’any passat salpava de terres catalanes i volava cap a la globalitat del cinema afronta ara la màgia dels musicals. Una màgia, tanmateix, diferent d’aquella a la qual estem acostumats. Una màgia més nostra i més propera però, a la vegada, gens folklòrica ni amanerada. Colors brillants, pintats pels arcs dels violins i acaronats per les tenores i els tibles. Matisos sedosos portats per la melangia dels violoncels, que van de bracet amb els fiscorns. Espurnes fulgents del glockenspiel, que té el flabiol com a company de viatge... I tot, amanit amb la calidesa de la veu de Beth, que dóna a tot el que canta un aire i una ambientació diferents, i amb el mestratge de Cris Juanico, que continua sorprenent-nos amb la seva riquesa vocal.         

Consolidar és refermar, és donar solidesa, és cimentar allò que s’ha iniciat. Qui consolida és qui creu, qui té fe, qui s’ho estima. I aquesta orquestra demostra a bastament la seva consolidació.