Paraules de Francesc Cassú sobre The Very Best

De vegades, fer una aturada en el camí va bé. Permet reflexionar, veure les coses amb perspectiva, corregir errors, preveure noves vies... Permet respirar, en definitiva.

Això la SCCC ja ho ha fet dues vegades. La primera, després de la col•laboració amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, ens va permetre conèixer la JOCG, Jove Orquestra de Comarques Gironines, i el seu ideòleg, Jaume Lleixà. Aquesta coneixença va provocar noves embranzides, noves fites que han  endegat un projecte nou que ens ha permès arribar fins a on som. Més ferms, més consistents, mes sòlids.

Ara arriba el moment de fer una altra aturada en el camí. No és en va. Hem acabat una segona trilogia que ens ha permès consolidar un so nou i diferent, ens ha obert l’orquestra a totes les músiques del món i a col•laborar amb grans estrelles del nostre panorama musical català. A més, aquesta aturada coincideix amb un any magnífic a nivell d’actuacions. Poques orquestres poden presumir d’haver actuat en el mateix any al Liceu, al Palau i al Born. D’haver acompanyat artistes de la talla de Josep Carreras, Roger Padullés, Joan Crosas, Miquel Gil, Jordi Fàbregas, Arnau Tordera o Mariona Segarra. I tot això en el marc d’aquest 2015. Sempre amb nou repertori, sempre amb una capacitat de treball innegable i estant tots, músics i responsables, bolcats en cada projecte. I tenint cada vegada una resposta unànime d’excel•lència per part de públic i organitzadors. En definitiva, deixant aquests transcendentals escenaris enrere amb la sensació i l’orgull de la feina ben feta.

I ara? Veurem... L’abocament d’idees que marquin el nou camí pot ser, si res més no, sorprenent. Les perspectives, esplèndides!