Paraules de Francesc Cassú sobre Tossudament Llach

Fa molt respecte modificar icones que han esdevingut gairebé mites en l’imaginari

col·lectiu de molta gent. Quin pintor gosaria modificar la Gioconda de Da Vinci? Quin escultor s’atreviria a tocar el Moisès de Michelangelo? Quin cineasta posaria color al Citizen Kane d’Orson Welles?

Doncs bé, la SCCC ha gosat. Hem agafat aquelles cançons de Llach màgiques, poderoses, que el pas del temps, a més, ha transformat en veritables tòtems i els hem donat la volta.

Donar-li la volta és, ja d’entrada, oferir-les sense la veu d’en Lluís. És fer-les sonar amb rítmiques diferents, amb plantejaments agosaradament nous, amb visions volgudament contrastades. En definitiva, amb el so nou, creatiu i català, de la SCCC.

De tot plegat en som “culpables” els arranjadors - l’Adrià Barbosa i jo mateix - però

també la comissió gestora del projecte, que ens en dóna permís. També tots els músics, que tan bé saben transcriure el que pensem i escrivim. I òbviament també els cantants solistes, que s’atreveixen a donar la seva opinió en forma d’interpretació a aquelles cançons que tothom té tan identificades amb una veu concreta, la d’en Llach.

I així, amb gosadia i orgull, presentem el nou projecte de la SCCC. Amb el plaer i el delit d’esperar que qui l’escolti - Llach inclòs - s’ho passi tan bé com ens ho hem passat nosaltres a l’hora de fer-ho.