Paraules de Jaume Lleixà sobre The Very Best

El 18 de febrer de 2010 vaig entrar per primer cop per la porta de Metalquimia. Tenia una reunió amb en Narcís Lagares, en Josep Lagares i l’Eulàlia Tomàs. Volia presentar-los el projecte pedagògic de l’Orquestra de Cadaqués, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, del qual me n’acabaven d’encarregar la gestió (un dels regals més bonics que m’han fet a la vida, tot s’ha de dir) i per al qual estàvem buscant col•laboradors. Hi vaig entrar amb el meu dossieret, amb aquella prudència d’una primera trobada i he de confessar que vaig quedar impactat pel que vaig percebre:

D’una banda, impactat per la tasca de mecenatge social, cultural i, més concretament, musical que estava duent a terme l’empresa tant a Girona com a la resta del país.

De l’altra, pel clima de treball que s’hi respirava, gent força enfeinada però feliç i, la gran majoria, amb un gran somriure.

Quan vaig sortir vaig pensar en com m’agradaria formar part d’aquell món. Avui, després de cinc anys, tres discos i una dotzena de concerts de la SCCC, em sento molt afortunat de poder dir que en formo part.

Amb el temps he pogut comprovar que allò que vaig percebre aquell primer dia no era fruit de la casualitat ni de màgia potàgia, sinó d’una manera d’entendre l’empresa i les relacions humanes, una combinació de generositat, exigència, empatia, esforç, confiança i bondat, barrejades en justa mesura com si es tractés d’una delicada fórmula química, on els catalitzadors en són les persones que estan al capdavant i que un dia van optar per desenvolupar aquesta fórmula.

Amics i companys del “món” Metalquimia, enhorabona pel que heu creat i desenvolupat al llarg dels anys i gràcies per deixar-me ser-hi.