Paraules de Jaume Lleixà sobre Tossudament Llach

Què voleu que us digui... ajuntar-se amb gent tossuda està molt bé. Les àvies ens renyaven dient “mira que ets tossut!”, amb un cert aire de retret, com si la tossuderia fos alguna cosa negativa. El CD que us presentem ens demostra que la suma de tossuderies dóna uns resultats ben positius.

Sí, som tossuts: tossut en Lluís Llach, que durant gairebé cinquanta anys ha compartit els seus sentiments amb nosaltres en forma de poemes i cançons; tossuda la Cobla Principal de la Bisbal que porta més d’un segle omplint de música tota la geografia catalana; tossuts els membres de la JOCG que estiu rere estiu, després de tot un curs de treball incansable, decideixen dedicar bona part de les seves vacances a seguir formant-se i a participar en projectes com la SCCC; tossuts els artistes convidats que insisteixen en fer seu el nostre projecte; tossut en Francesc Cassú que a poc a poc ha consolidat el so de la nostra peculiar orquestra; tossut també l’Adrià Barbosa que ens ha ajudat a internacionalitzar el projecte; tossuts en Narcís Lagares i en Josep Lagares, l’Eulàlia Tomàs i tota la família Metalquimia els quals, a part de dur endavant una empresa capdavantera, dediquen molts esforços a enriquir la cultura del país. Vaja, que em sap molt greu dur la contrària a les àvies, però crec que s’equivocaven.

Doncs això,  tossuts del món, ajuntem-nos! Estic convençut que entre tots aconseguirem fer un món més feliç.