- Inici>
- La Simfònica>
- Missatges institucionals>
- Paraules de Joan Casas sobre Cançó d'amor i de guerra
Paraules de Joan Casas sobre Cançó d'amor i de guerra
Joan Casas, Productor Musical
Aquesta és, sens dubte, l’obra lírica catalana més popular i més programada de Catalunya. Va ser estrenada el dia 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou de Barcelona, en aquell temps, situat al Paral·lel. Poc es pensaven el seus autors que aquesta inspirada partitura, entraria a formar part de la memòria col·lectiva del poble català.
La censura de la dictadura del general Primo de Rivera va fer que, en un principi, es prohibís la seva estrena sota l’excusa que el títol original duia un missatge massa “revolucionari”: “Els Soldats de l’Ideal”. Després d’una rocambolesca negociació entre Lluís Capdevila i Victor Mora (coautors del Llibret), l’empresari Josep Llimona i el secretari del Governador Civil, es va aconseguir que acceptessin registrar l‘obra sota el títol de Cançó d’amor i de guerra.
Rafael Martínez Valls, d’origen valencià i compositor de la partitura, ens ofereix una mostra del seu verisme operístic, que ens emociona i ens embolcalla amb harmonies impactants, sota un discurs melòdic de primer nivell i gràcies a una instrumentació perfectament equilibrada; tant com l’adaptació que presentem en aquest CD, signada pel compositor Francesc Cassú, director de La Principal de la Bisbal. El leitmotiv i el tema principal de la composició són una bona mostra de l’ofici musical que té l’autor pel que s’ha guanyat, per mèrits propis, un lloc d’honor dins la història de la música culta catalana.
El preludi comença amb un brillant himne confiat als metalls que es repeteix en el segon acte amb el cor, així com també al final de l’obra. Tots els temes que integren aquesta sarsuela són originals del mateix compositor. Només fa una excepció en el preludi del segon acte, en què utilitza la cançó popular “Muntanyes del Canigó”, la qual revesteix amb un arranjament espectacular i d’una sensibilitat colpidora que, en una mostra de virtuosisme, el violí va desgranant, nota a nota, imitant l’inspirat tema. En diferents ocasions, també utilitza els primers compassos de “La Marsellesa” per descriure una acció bèl·lica o un cant de joia per la... “victòria que s’apropa”.
Cal destacar la força expressiva del duet de la Francina i l’Eloi, així com l’escena final del primer acte, amb una descripció èpica del drama i un retorn al leitmotiv que ens corprèn l’ànima. Rafael Martínez Valls l’encerta també en el discurs musical de la resta de personatges com l’Horaci, un pseudo-revolucionari en versió còmica, o amb la simpàtica parella Catrina i Baldiri. Però encara ens sorprendrà més amb la sensibilitat que impregna en els temes musicals del baríton; l’Avi Castellet. També ho fa palès en la impressionant romança de Francina, és com un “lamento” del seu destí. Aquí el compositor utilitza hàbilment les modulacions harmòniques per reflectir l’estat d’ànim de la protagonista. L’èxtasi musical, però, arriba quan el tenor entona el “Pirineu”, una cançó que s’ha convertit en un dels temes més populars de Catalunya des del mateix dia de la seva estrena.
Presentem en aquest CD, i per primera vegada, la romança cantada pel baríton “No tingueu pena” i el tema del duet còmic “Quina costa més feixuga!” Dues partitures de l’obra original i inèdites fins ara. També per primera vegada, s’ha gravat el “Recitaire”, poema que ens descriu la situació de França i París durant la revolució; l’orquestra ens evoca un ambient enrarit a partir de diferents cromatismes que culminen amb el majestuós tema principal que canta el cor. Tampoc podem obviar el poema de “L’ovelleta i el pastor” que declama l’Avi Castellet i és aquí, on volem fer un acte de justícia a Víctor Mora Alsinella i a Lluís Capdevila, autors del llibret de la Cançó d’amor i de guerra. Cal no oblidar que tots dos varen morir a l’exili com a conseqüència de la diàspora que va provocar la guerra civil de 1936, especialment contra els catalans.
L’acció té lloc a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord durant la revolució francesa. Les contrarietats de l’amor i els conflictes socials sobresurten enmig d’una França abocada a la guerra. Els valors de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, imperen entre la gent “noble i senzilla”, com diu el text, que lluita pel seu alliberament.