Paraules del Molt Honorable Sr. Carles Puigdemont sobre Cançó d'amor i de guerra

He seguit durant anys amb admiració creixent la trajectòria de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya; com s’ha anat reinventant i com s’ha anat apujant el llistó amb reptes cada cop més grans. Per això, aquest és el moment d’una doble celebració: poder gaudir de Cançó d’amor i de guerra i, a més, constatar la vitalitat i l’ambició d’aquesta Simfònica, que ha abordat el projecte més ambiciós dels seus nou anys de vida.

Portar a escena aquesta obra lírica, amb més de 140 músics i cantants dalt de l’escenari, suposa un enorme esforç no només des d’un punt de vista artístic, sinó també d’inversió, per la qual cosa és de justícia reconèixer la implicació i promoció de l’empresa Metalquimia i de l’Auditori de Girona. Gràcies a la seva empenta i mecenatge s’ha fet possible una obra que compta amb l’assessorament del productor artístic Joan Casas, la direcció musical de Francesc Cassú, les veus de Marta Mathéu, Roger Padullés i Toni Marsol, i la Polifònica de Puig-reig a les parts corals.

Aquesta iniciativa que posa al dia tot un clàssic implica un suport decidit al nostre patrimoni musical. Cançó d’amor i de guerra és la més coneguda de les sarsueles catalanes. En aquest sentit, l’obra de Rafael Martínez Valls és la punta de llança d’un gènera sense el qual no es podrien entendre les cartelleres dels nostres teatres i auditoris dels anys 20 i 30 del segle XX i, fins i tot, la bona salut de la llengua catalana.

Tanmateix, tot i aquesta puixança, durant la segona meitat del segle passat, un vel d’oblit va caure damunt d’aquest gènere musical fins al punt que, segons els experts, de les més de 1.000 sarsueles en català creades entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX, només n’hi ha 400 de catalogades.

Cançó d’amor i de guerra ha suposat una història de lluita i d’èxit... Lluita, perquè el llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora va topar amb la censura de la dictadura de Primo de Rivera primer, i amb les prohibicions franquistes després, ambdós règims emparats per la llei de cada moment que anul·laven la llibertat d’expressió o directament la nostra llengua. Però també és una història d’èxit perquè l’obra, estrenada el 1926, al cap de tres anys havia arribat a les 2.000 representacions. I l’èxit per haver superat l’oblit amb què durant massa temps es mantenia tot allò que tenia a veure amb la cultura popular.

Sigui com sigui, aquesta sarsuela, la història d’amor entre la Francina i l’Eloi, ara arriba per quedar-se, amb les representacions programades a l’Auditori de Girona -i més enllà, al Palau de la Música- i amb els enregistraments previstos en un doble CD, en què per primer cop s’incorporen els textos parlats: uns textos que parlen d’amor i anhel de llibertat.

Us desitjo, doncs, que gaudiu de Cançó d’amor i de guerra, una peça de referència històrica i intemporal. Els ingredients de l’èxit hi són ben presents amb el talent de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i amb un auditori que sabrà trobar paral·lelismes amb la nostra història més recent.