Francesc Cassú, co-director de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i director de La Principal de la Bisbal.
La sensació esplèndida que vàrem tenir quan la Simfònica de cobla i corda va començar a sonar en el seu primer projecte, a on les sardanes n’eren protagonistes, s’ha vist ara reafirmada i revalorada amb tot un nou repertori. Sense abandonar en cap cas el marc de la música catalana, aquesta sensació es veu enaltida amb aquest segon disc que pretén consolidar definitivament una orquestra que destil·la catalanitat i empordania per tots costats.
Certament, el nostre riquíssim folklore serveix de pal de paller al treball de tota una sèrie de compositors que, ja sigui en la seva branca estrictament compositiva o com a arranjadors, han donat un nou color i una nova forma a una orquestra que tenia precisament aquesta gran virtut: la novetat sonora.
Amb una amalgama d’estils que busquen expressament el contrast, hem tirat de veta escollint alguns dels grans compositors catalans (Mompou, Monsalvatge, Serra, Palomar, Cases...) i els hem fusionat amb la Costa Brava i el seu centenari, La Nova Cançó i els seus 50 anys, les més nostrades melodies i fins i tot els més clàssics del rock català. Tot plegat amb la serenor de la corda, la potència de la cobla, la màgia de l’arpa i la contundència de la percussió per crear aquest so simfònic que, des de l’Empordà i tal i com va fer la sardana i la cobla, emprèn volada i vol obrir-se pas fent servir la innovació i la qualitat com a eixos fonamentals.
