Paraules de Jaume Lleixà sobre Llegendes del musical

A la tardor de 1913, el degà de la Facultat de Dret de  Harvard, veient els progressos d’un jove estudiant anomenat Cole Porter, li va recomanar que deixés els estudis de dret i es dediqués a la música. Es veu que el noi va decidir fer-li cas, i la resta dels mortals ens n’alegrem força.

Ara, cent anys més tard, una seixantena de joves músics amb la cobla Principal de la Bisbal, tots sota la direcció de Francesc Cassú, han decidit, sense que ningú no els ho recomani, que anem a dormir una mica més feliços. Evidentment, també en aquest cas, la resta dels mortals ens n’alegrem força.

 Quan els que tenim una edat, o dues, pensem en els joves, generalment els veiem com a subjectes que aprenen; i així és, però sovint no tenim en compte que nosaltres també podem aprendre molt d’ells. És evident que durant la joventut absorbim coneixements, valors, actituds i maneres de comunicar-nos que ens marcaran tota la vida: són eines que ens ajudaran a viure millor.

No obstant això, tots els que escoltarem Llegendes del musical haurem fet un gran aprenentatge en pocs minuts. Aquests joves ens hauran ensenyat que la professionalitat va molt més enllà de cobrar un sou , que l’entusiasme fa créixer el valor de l’experiència de forma exponencial, i haurem tingut una bona mostra del fet que ser jove no està renyit amb la disciplina i l’esforç. Deixem-nos alliçonar.